Catalunya Medieval

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                       

1.Otger Cataló 💪

La llegenda de Ortger Cataló un home aparentment robust pèl-roig que arribo molt ferit a la serralada dels Pirineus a causa d'una  batalla que va lliurar contra els musulmans en la qual aconsegueixo escapar malgrat estar molt malferit, es refugio en una botiga feta amb pell de cabra que era el millor que es podia permetre en la seva situació i s'alimentava amb llet d'ovella i fruits silvestres amb el seu gos llebrer que l'ajuda a curar-se les ferides llepant-les-hi.

Temps després de la seva recuperació Otger va usar un con de caça per a cridar als nou cavallers de la fama amb els qui lluitarà contra els musulmans, aquests cavallers eren; Cerbelló,Alemany,Erill,Pinós,Mataplana,Ribelles,Montcada,Cervera,Anglesola.

En estar Otger recuperat van ser a batalla no sense abans refugiar-se amb la mare de déu de Montgrony que s'assembla a l'actual Mare de déu de Montserrat i així van partir a la batalla.

Tristament Otger Cataló acabo morint després de lluitar feroçment contra els musulmans a passar que va ser l'únic que va acabar morint la seva llegenda inspiradora ens dona sobre com van poder sorgir guerrers com aquests en Calalunya la seva història és inspiradora i màgica.

Abans de morir Otger va voler fer-se el seu propi escut posant en aquest al seu fidel company qui li acompanyo en la seva retirada representant la lleialtat i fidelitat del seu amic caní.

      OTGER CATALÓ;

ELS NOU CABALLERS DE LA FAMA;

   ESCUD D' OTGER CATALÓ;

  

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         

2.Guifré "El pelós"💂

Primerament la mitja llegenda ens parla sobre la societat i sobre com un rei franc té problemes en el seu govern ja que té molts terrenys per a governar per això buscava gent que l'ajudarà i un got anomenat Guifré es va oferir i el va ajudar i amb qui va fer un pacte de vassallatge* i el rei franc li va encomanar fer-se càrrec el comtat de Barcelona.

*Tracte a canvi de protecció del Rei/senyor al vassall i la lleialtat del vassall cap al rei*

Guifué es va convertir en el comte de Barcelona va anar a viure allí amb la seva dona i el seu fill Guifré.

En un dels seus dies de Guifré es va trobar amb 3 persones pròximes del rei, persones a la quins Guifré s'enfronto però acabo mort però ell i els altres no eren els únics ja també era present el fill petit de Guifré qui contemplo tota l'escena de l'assassinat del seu pare. Dos de les tres persones volien matar al nen però una d'elles va pensar" i si el portem amb el rei?"i així van portar al plançó de Guifré amb el rei.

El rei enfadat per l'assassinat del seu vassall i escèptic sobre el destí del nen va decidir que el seu propi fill qui estava casat i ja tènia una filla de més o menys la mateixa edat que el petit Guifré es fes càrrec del fill del seu antic vassall.

Guifré  vs creíxer, i la seva relació amb la família reial va ser tan forta que acabo embarassant i enamoran-se de la neta del  mateix rei però desgraciadament a la mare de la seva estimada no li va fer molta gràcia i indignada va decidir enviar de tornada a Guifré a Barcelona.

Allí  Guifré es va retrobar amb la seva mare qui ho va reconèixer per la particularitat del seu borrissol en llocs inusuals que origino el seu sobrenom de Guifré "El vellós".

Temps després un desgraciat  Guifré que anhelava tornar a veure a la seva estimada visito al rei per a explicar-li sobre el seu amor secret i addicionalment fer un pacte de vassallatge igual que el seu pare, la visita va donar els seus fruits i rei deixa que Guifré se n'anés a Barcelona amb la seva filla i el seu recentment concretat pacte.

Guifré arribo a Barcelona i continu la seva labor però temps després que entro en guerra amb els musulmans i com era d'esperar li va demanar ajuda al rei qui va fer cas omís a la seva sol·licitud i al·lego que "estava molt ocupat com per a ajudar-lo" aquesta declaració òbviament no li va fer molta gràcia a  Guifré però el rei al no complir el pacte de vassallatge opto per cedir-li control total del comtat Barcelona lliure de la seva influència perquè * la descendència de Guifré i el propi Guifré siguin amos de tots els seus assoliments i patrimonis* si bé encara continuaria tenint la seva lleialtat i la seva sang pel fet que el futur fill de  Guifré tindrà sang real perquè són descendents directes del rei.

*Segons internet aquest procés d'herència lliure de la influència de l'un senyor feudal o es diu "*patrimonializacció" dels feus.*

GUIFRÉ "EL PELÓS"

ta 

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                            

3.Borrell II 🔪

Equilibri, estabilitat, benestar, és una cosa que tots desitgem en la nostra vida, tret que siguis masoquista i vulguis que les situacions i/o persones t'aixafin com si fossis puré, 

Un equilibri era el que Borrell II, Conde de Barcelona, jo penso que ell tènia algun tipus de balança mental al seu cap també crec que va poder haver-hi ser un home una mica paranoic després de tot es va convertir en sol perquè els seus germans s'havia mort i només quedava ell.

La seva ment era més o menys així: primer, una balança, en el costat esquerre estava el rei franc i pel costat dret els musulmans vols eren com la potència mundial d'aquells temps perquè sabien de tot, astrologia, matemàtiques, medicina etc., i també aquesta el rei amb qui Borrell II tènia un pacte de vassallatge.

 

D'altra banda(imagines que la balança té una altra extensió) estava el papa, el màxim , en aquests òbviament Borrell també volia quedar bé amb ell ,per això va enviar a algú pròxim a ell, Gerbert d' Orlach, que per a sort de Borrell va acabar sent papa conegut com a Silvestre II, una mica extravagant però bo pel que sembla tot li anava bé a Borrell II.

!!*BUM!! Arriba Almanssor a jod### tot atacant amb les seves típiques Algarades a Barcelona i com era esperar Borrell II contacte al rei franc però aquest com el covard que és li va dir que no, Borrell enojadísimm ho mano a ##### a ell i al seu pacte.

I gràcies a la covardia dels francs Barcelona és independent des del 988.

*Yeyyyy!!!

   

    

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        

4.Ramon Berenguer IV👲

En una època en la qual el matrimoni era molt més que una simple unió per amor, el matrimoni era més que això, era una aliança, un pacte, un acte que consolidava poder i riqueses donant pas vastos regnes, no obstant això també podien desencadenar ruptures d'acords i conflictes entre territoris..

La nostra història se situa en el segle XII, en una península ibèrica dividida entre cinc faccions: el regne dels francs, el regne de Castella, el regne d'Aragó, el regne dels francs i el comtat de Barcelona com a part de les faccions cristianes i per una altra costat, els Musulmans.

Però aquesta vegada només ens centrarem en els tres primers, durant aquesta època aquests tres bàndols buscaven desesperadament pactes i aliances a través de l'anomenada "diplomàcia de sang" un mètode utilitzat per monarques europeus per a consolidar aliances mitjançant matrimonis.

Com a exemple d'aquesta mètode tenim a Ramon Berenguer IV, Conde de Barcelona, qui desitjava un enllaç matrimonial amb el regne de Castella, per a això, va oferir casar a la seva germana amb el rei Alfons VII de Lleó, qui accepto encantat la proposta, a causa d'aquest matrimoni traço una tensió en el regne Aragonés ja que just es trobava intermedi de dos grans poders i amb risc possiblement major d'una  invasió que els faria perdre la seva independència, a més sense un rei ja que el seu rei Alfons I "el batallador" va morir en batalla contra els musulmans, a causa d'això en regne el seu va veure embolicat en una crisi successòria pel fet que el rei no comptava amb cap hereu directe, el regne es va veure instat a buscar algun parent consanguini del difunt rei i van trobar al seu germà Ramiro però hi havia un problema... Ramiro era un monjo, per aquesta raó van prendre la decisió de buscar a una dona amb la qual Ramiro pogués concebre i així aconseguir el tan anhelat hereu i assegurar la dinastia.

Però no, el destí no el va voler així perquè en lloc hereu hi havia una hereva anomenada Peronella fruit del lluito de Ramiro "el monjo" i neboda de l'antic rei no obstant això sol sembrava més dubtes donat que pot fer una nena d'1 any per un regne com Aragó ?

Res, aquesta era la resposta, per tant haurien de trobar a algú que aquest disposat a protegir-la i cuidar del regne i que una altra manera de fer-ho que a través del matrimoni ?

I qui més per a casar a Peronella, una nena de tot just un any que amb Ramon Berenguer IV de vint-i-tres anys, després de tot cuidarà del regne, no ?

Però clar no tindrien res entre ells fins que ella tingués els catorze, com havia de ser, no?

Que romàntic! Quina garantia d'amor veritable i consentiment mutu.

 A més, segur que la diferència d'edat no seria un problema, perquè, al cap i a la fi, vint-i-dos anys són només un petit detall en un matrimoni feliç. I quina llibertat d'elecció per a una nena d'un any! *WOW

I Ramon assumiria la regència del reina mentre Peronella creixia

 No obstant això, per a l'alegria d'Aragó, així pas, Peronella i Ramon es van casar i per descomptat, van tenir hereus per a la corona, la qual cosa va ser un veritable miracle considerant la diferència d'edat i la llibertat d'elecció que  Peronellla va tenir en tot el procés era just el que necessitava el regne per a assegurar el seu futur. 

I així, d'aquesta mediocre forma medieval, va néixer la Corona Catalanoaragonesa, amb Alfons II, fill de Ramón  IV i Peronella, com a rei d'Aragó i comte de Barcelona. 

Quina visió tan noble i desinteressada per a fundar una corona!

ADICIONAL PIRAMIDE FEUDAL *